bescomptàreu

Potser volíeu: bescomptareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bəs.kumˈta.ɾəw/
	balear /bəs.komˈta.ɾəw/, /bəs.kumˈta.ɾəw/
Occidental:	/bes.komˈta.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

bescomptàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de bescomptar-se.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb bescomptar-se.

Variants

• [2] bescomptéssiu, bescomptésseu, bescomptàssiu, bescomptàsseu