bestornara

Potser volíeu: bestornarà

Català

Verb

bestornara

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb bestornar.
2. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb bestornar.

Variants

• [1] bestornés
• [2] bestornés