bestornares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bəs.turˈna.ɾəs/
	balear /bəs.toɾˈna.ɾəs/, /bəs.turˈna.ɾəs/
Occidental:	/bes.toɾˈna.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

bestornares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de bestornar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb bestornar.

Variants

• [2] bestornessis, bestornesses, bestornasses

Miscel·lània

• Síl·labes: bes·tor·na·res (4)
• Anagrames: barrotessen, esbrostaren