bifurcàreu

Potser volíeu: bifurcareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /bi.furˈka.ɾəw/, occidental /bi.fuɾˈka.ɾew/
• Rimes: -aɾew

Verb

bifurcàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de bifurcar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb bifurcar.

Variants

• [2] bifurquéssiu, bifurquésseu, bifurcàssiu, bifurcàsseu