bitara

Potser volíeu: bitarà

Català

Verb

bitara

1. (valencià) primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb bitar
2. (valencià) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb bitar

Variants

• [1] bités, bitàs
• [2] bités, bitàs

Miscel·lània

• Síl·labes: bi·ta·ra (3)
• Anagrames: abatir, barati, baratí, batiar, batria, tibara, tibarà