bivaquejàreu

Potser volíeu: bivaquejareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bi.βə.kəˈʒa.ɾəw/
	balear /bi.və.kəˈd͡ʒa.ɾəw/, /bi.və.kəˈʒa.ɾəw/
Occidental:	nord-occidental /bi.βa.keˈʒa.ɾew/
	valencià /bi.va.keˈd͡ʒa.ɾew/, /bi.βa.keˈd͡ʒa.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

bivaquejàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de bivaquejar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb bivaquejar.

Variants

• [2] bivaquegéssiu, bivaquegésseu, bivaquejàssiu, bivaquejàsseu