blaüre

Català

Verb

blaüre

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de blaürar.
2. (occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb blaürar.
3. (occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb blaürar.
4. (occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb blaürar.

Miscel·lània

• Síl·labes: bla·ü·re (3)
• Heterograma de 6 lletres (abelru)
• Anagrames: bruela, bruelà, reblau