blasmara

Potser volíeu: blasmarà

Català

Verb

blasmara

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb blasmar.
2. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb blasmar.

Miscel·lània

• Síl·labes: blas·ma·ra (3)
• Anagrames: amblaràs, balmaràs, malabars