bleigués

Català

Verb

bleigués

1. (col·loquial central, septentrional, nord-occidental) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb bleir.
2. (col·loquial central, septentrional, nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb bleir.

Miscel·lània

• Síl·labes: blei·gués (2)
• Anagrama: beleguis