blinde

Català

Verb

blin·de

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de blindar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb blindar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb blindar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb blindar

Variants

• [1] blindo, blindi, blind
• [2] blindi
• [3] blindi
• [4] blindi