boníreu

Potser volíeu: bonireu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /buˈni.ɾəw/
	balear /boˈni.ɾəw/, /buˈni.ɾəw/
Occidental:	/boˈni.ɾew/

• Rimes: -iɾew

Verb

boníreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de bonir.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb bonir.

Variants

• [2] boníssiu, bonísseu

Miscel·lània

• Anagrama: borineu