boniren

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /buˈni.ɾən/
	balear /boˈni.ɾən/, /buˈni.ɾən/
Occidental:	/boˈni.ɾen/

• Rimes: -iɾen

Verb

boniren

1. (literari) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del passat simple de bonir.
2. (valencià) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb bonir.

Variants

• [2] bonissin, bonissen

Miscel·lània

• Anagrama: borinen