Català
modifica

Oriental:  central /bur.bu.nəˈʒa/
balear /boɾ.bo.nəˈd͡ʒa/, /bur.bu.nəˈʒa/
Occidental:  nord-occidental /bor.βo.neˈʒa/
valencià /boɾ.bo.neˈd͡ʒaɾ/, /boɾ.βo.neˈd͡ʒa/

Verb modifica

borbonejar intr.

  1. Un Borbó, fer coses impròpies d’un rei, especialment immiscir-se en qüestions polítiques.
    «Es convertí, quasi sense adonar-se'n, en un dels darrers defensors d'Alfons XIII, l'ingrat i frívol monarca que l'havia «borbonejat» en dues ocasions, el 1918 i el 1922.» (Borja de Riquer, Francesc Cambó i la Guerra Civil, 2005)
    «Els Borbons han borbonejat molt. Han estat especialment hàbils en la conspiració política, sempre amb pocs escrúpols i la finalitat permanent d'aconseguir el màxim poder possible, tant polític com financer. Borbonejar, per exemple, és anar-se'n a caçar elefants i quedar-se tan ample mentre el país s'ofega en una crisi econòmica i social de dimensions dramàtiques.» (Salvador Cot, «Atenció, ens volen borbonejar!», Nació Digital, 2-6-2014)

Conjugació modifica

Paradigmes de flexió: borbonejo, borboneja, borbonegem
Vocal rizotònica: /ɛ/, /ə/, /e/

Traduccions modifica

Miscel·lània modifica

  • Síl·labes: bor·bo·ne·jar (4)