borinara

Potser volíeu: borinarà

Català

Verb

borinara

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb borinar.
2. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb borinar.

Variants

• [1] borinés, borinàs
• [2] borinés, borinàs

Miscel·lània

• Anagrames: boiraran, bornaria, obiraran