borine

Català

Verb

borine

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de borinar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb borinar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb borinar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb borinar

Variants

• [1] borino, borini, borín
• [2] borini
• [3] borini
• [4] borini

Miscel·lània

• Anagrames: boiren, boniré, obiren, obrien