bornara

Potser volíeu: bornarà

Català

Verb

bornara

1. (valencià) primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb bornar
2. (valencià) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb bornar

Variants

• [1] bornés, bornàs
• [2] bornés, bornàs

Miscel·lània

• Anagrames: abornar, boraran, obraran, orbaran, robaran