bornege

Català

Verb

bornege

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de bornejar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb bornejar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb bornejar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb bornejar

Variants

• [1] bornejo, bornegi, borneig
• [2] bornegi
• [3] bornegi
• [4] bornegi