bramavo

Català

Verb

bramavo

1. (col·loquial central, nord-occidental) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet d'indicatiu de bramar.

Variants

• bramàieu, bramàveu

Miscel·lània

• Síl·labes: bra·ma·vo (3)
• Anagrames: bromava, ombrava