brancàreu

Potser volíeu: brancareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /bɾəŋˈka.ɾəw/, occidental /bɾaŋˈka.ɾew/
• Rimes: -aɾew

Verb

brancàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de brancar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb brancar.

Variants

• [2] branquéssiu, branquésseu, brancàssiu, brancàsseu