brancara

Potser volíeu: brancarà

Català

Verb

brancara

1. (valencià) primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb brancar
2. (valencià) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb brancar

Variants

• [1] branqués, brancàs
• [2] branqués, brancàs

Miscel·lània

• Anagrames: abarranc, abrancar