brancares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /bɾəŋˈka.ɾəs/, occidental /bɾaŋˈka.ɾes/
• Rimes: -aɾes

Verb

brancares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de brancar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb brancar.

Variants

• [2] branquessis, branquesses, brancassis, brancasses

Miscel·lània

• Anagrames: brescaran, esbrancar