brandiren

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /bɾənˈdi.ɾən/, occidental /bɾanˈdi.ɾen/
• Rimes: -iɾen

Verb

brandiren

1. (literari) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del passat simple de brandir.
2. (valencià) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb brandir.

Variants

• [2] brandissin, brandissen

Miscel·lània

• Anagrama: brindaren