brandires

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /bɾənˈdi.ɾəs/, occidental /bɾanˈdi.ɾes/
• Rimes: -iɾes

Verb

brandires

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de brandir.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb brandir.

Variants

• [2] brandissis, brandisses

Miscel·lània

• Anagrames: brindares, desbrinar