bravege

Català

bravege

(valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de bravejar.
(occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb bravejar.
(occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb bravejar.
(occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb bravejar.