breguege

Català

Verb

breguege

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de breguejar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb breguejar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb breguejar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb breguejar

Variants

• [1] breguejo, breguegi, bregueig
• [2] breguegi
• [3] breguegi
• [4] breguegi