brivàreu

Potser volíeu: brivareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bɾiˈβa.ɾəw/, balear /bɾiˈva.ɾəw/
Occidental:	nord-occidental /bɾiˈβa.ɾew/
	valencià /bɾiˈva.ɾew/, /bɾiˈβa.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

brivàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de brivar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb brivar.

Variants

• [2] brivéssiu, brivésseu, brivàsseu

Miscel·lània

• Anagrames: vibrareu, vibràreu