brocàreu

Potser volíeu: brocareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bɾuˈka.ɾəw/
	balear /bɾoˈka.ɾəw/, /bɾuˈka.ɾəw/
Occidental:	/bɾoˈka.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

brocàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de brocar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb brocar.

Variants

• [2] broquéssiu, broquésseu, brocàssiu, brocàsseu

Miscel·lània

• Síl·labes: bro·cà·reu (3)
• Anagrames: cobrareu, cobràreu, recobrau