brocara

Potser volíeu: brocarà

Català

Verb

brocara

1. (valencià) primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb brocar
2. (valencià) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb brocar

Variants

• [1] broqués, brocàs
• [2] broqués, brocàs

Miscel·lània

• Anagrama: abarroc