brodara

Potser volíeu: brodarà

Català

Verb

brodara

1. (valencià) primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb brodar
2. (valencià) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb brodar

Variants

• [1] brodessi, brodessa, brodeguessa, brodés, brodàs
• [2] brodegués, brodés, brodàs

Miscel·lània

• Anagrames: abordar, bordara, bordarà