brogírem

Potser volíeu: brogirem

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bɾuˈʒi.ɾəm/
	balear /bɾoˈʒi.ɾəm/, /bɾuˈʒi.ɾəm/
Occidental:	nord-occidental /bɾoˈʒi.ɾem/, valencià /bɾoˈd͡ʒi.ɾem/

• Rimes: -iɾem

Verb

brogírem

1. (literari) Primera persona del plural (nosaltres) del passat simple de brogir.
2. (valencià) Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb brogir.

Variants

• [2] brogíssim, brogíssem