Català
modifica

Oriental:  central /bɾuˈʒi/
balear /bɾoˈʒi/, /bɾuˈʒi/
Occidental:  nord-occidental /bɾoˈʒi/
valencià /bɾoˈd͡ʒiɾ/, /bɾoˈd͡ʒi/
  • Rimes: -i(ɾ)
  • Homòfon: brogí
  • Etimologia: Del llatí *brugīre, encreuament de rugīre ‎(«rugir») i *bragere ‎(«bramar»), segle XIV.

Verb modifica

brogir intr.

  1. Fer un soroll confús i continuat, un brogit, una remor.

Conjugació modifica

Paradigmes de flexió: brogeixo, brogeix, brogim

Traduccions modifica

Miscel·lània modifica

  • Síl·labes: bro·gir (2)

Vegeu també modifica