brogiré

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /bɾu.ʒiˈɾe/, balear /bɾo.ʒiˈɾe/, /bɾu.ʒiˈɾe/

Occidental: nord-occidental /bɾo.ʒiˈɾe/, valencià /bɾo.d͡ʒiˈɾe/

• Rimes: -e

Verb

brogiré

1. primera persona del singular (jo) del futur de brogir

Miscel·lània

• Anagrames: borregi, borregí, borreig