brogien

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bɾuˈʒi.ən/
	balear /bɾoˈʒi.ən/, /bɾuˈʒi.ən/
Occidental:	nord-occidental /bɾoˈʒi.en/, valencià /bɾoˈd͡ʒi.en/

• Rimes: -ien

Verb

brogien

1. Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet d'indicatiu de brogir.

Miscel·lània

• Anagrames: bornegi, bornegí, borneig