brogíreu

Potser volíeu: brogireu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bɾuˈʒi.ɾəw/
	balear /bɾoˈʒi.ɾəw/, /bɾuˈʒi.ɾəw/
Occidental:	nord-occidental /bɾoˈʒi.ɾew/, valencià /bɾoˈd͡ʒi.ɾew/

• Rimes: -iɾew

Verb

brogíreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de brogir.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb brogir.

Variants

• [2] brogíssiu, brogísseu