bromerege

Català

Verb

bromerege

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de bromerejar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb bromerejar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb bromerejar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb bromerejar

Variants

• [1] bromerejo, bromeregi, bromereig
• [2] bromeregi
• [3] bromeregi
• [4] bromeregi