brostàreu

Potser volíeu: brostareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bɾusˈta.ɾəw/
	balear /bɾosˈta.ɾəw/, /bɾusˈta.ɾəw/
Occidental:	/bɾosˈta.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

brostàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de brostar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb brostar.

Variants

• [2] brostéssiu, brostésseu, brostàssiu, brostàsseu

Miscel·lània

• Anagrama: obturares