brostara

Potser volíeu: brostarà

Català

Verb

brostara

1. (valencià) primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb brostar
2. (valencià) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb brostar

Variants

• [1] brostés, brostàs
• [2] brostés, brostàs

Miscel·lània

• Anagrames: arborats, barrotàs, brotaràs, torbaràs, trobaràs