broste

Català

Verb

broste

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de brostar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb brostar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb brostar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb brostar

Variants

• [1] brosto, brosti, brost
• [2] brosti
• [3] brosti
• [4] brosti

Miscel·lània

• Anagrames: boters, brotes, brotés, oberts, rebost, rebots, sorbet, torbes, torbés, trobes, trobés