brotonàrem

Potser volíeu: brotonarem

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bɾu.tuˈna.ɾəm/
	balear /bɾo.toˈna.ɾəm/, /bɾu.tuˈna.ɾəm/
Occidental:	/bɾo.toˈna.ɾem/

• Rimes: -aɾem

Verb

brotonàrem

1. (literari) Primera persona del plural (nosaltres) del passat simple de brotonar.
2. (valencià) Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb brotonar.

Variants

• [2] brotonéssim, brotonéssem, brotonàssim, brotonàssem

Miscel·lània

• Anagrama: embotornar