brutejàreu

Potser volíeu: brutejareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bɾu.təˈʒa.ɾəw/
	balear /bɾu.təˈd͡ʒa.ɾəw/, /bɾu.təˈʒa.ɾəw/
Occidental:	nord-occidental /bɾu.teˈʒa.ɾew/, valencià /bɾu.teˈd͡ʒa.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

brutejàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de brutejar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb brutejar.

Variants

• [2] brutegéssiu, brutegésseu, brutejàssiu, brutejàsseu

Miscel·lània

• Síl·labes: bru·te·jà·reu (4)
• Anagrames: rebutjareu, rebutjàreu