brutejara

Potser volíeu: brutejarà

Català

Verb

brutejara

1. (valencià) primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb brutejar
2. (valencià) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb brutejar

Variants

• [1] brutegés, brutejàs
• [2] brutegés, brutejàs

Miscel·lània

• Síl·labes: bru·te·ja·ra (4)
• Anagrames: rebutjara, rebutjarà, trabujaré