buidàieu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: nord-occidental /bujˈða.jew/

Verb

buidàieu

1. Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet d'indicatiu de buidar.

   Forma col·loquial d'alguns parlars nord-occidentals per [vosaltres/vós] buidàveu.