buttis

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈbʊt.tɪs/
• Etimologia: Del protoindoeuropeu *bʰ(e)ū- ‎(«inflar»).

Nom

buttis f. ‎(genitiu buttis)

1. bota (recipient)

Declinació

3a declinació -, -is (tema i)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	buttis	buttēs
Vocatiu	buttis	buttēs
Acusatiu	buttem	buttēs
Genitiu	buttis	buttium
Datiu	buttī	buttibus
Ablatiu	butte	buttibus