càgum

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈka.ɣum/
• Etimologia: Variant oriental de càgon, compost de cago i en.

Interjecció

càgum

1. (vulgarisme) Renec d’enuig o frustració.

Variants

• càsum

Notes

Amb pronom o sense, sovint reforçat amb un complement: (me)càgum l’ou, (me)càgum Déu, (me)càgum déna, (me)càgum tot...

Traduccions

 càgon — vegeu càgon

Miscel·lània

• Síl·labes: cà·gum (2)