cèsar
Català
modifica
- Pronúncia(i): oriental /ˈsɛ.zər/, occidental /ˈsɛ.zaɾ/
- Etimologia: De Caius Julius Caesar, d’origen etrusc. Per etimologia popular s’ha relacionat amb caesus («tallat») pel suposat naixement amb cesària, amb caesaris («cabellera») per un avantpassat seu tot i que ell patia alopècia, i ell mateix ho atribuïa a *caesi («elefant») adaptat d’una llengua africana i que usava sovint com a símbol. Doblet de tsar via el rus i de kàiser via l’alemany.
Nom modifica
cèsar m. (plural cèsars)
- Entre els antics romans era sobrenom de la família dels Julis; després va passar a ser nom de dignitat amb què es distingia aquells qui havien de succeir en l'imperi, i el conservaven ja emperadors, afegint-hi aleshores allò d'August.
Variants modifica
- (arcaismes) céssar
Traduccions modifica
Traduccions
Miscel·lània modifica
- Síl·labes: cè·sar (2)
- Anagrames: acers (alfagrama), acres, cares, carés, creàs, escar, races, sacre, secar, serac
Vegeu també modifica
- Article corresponent a la Viquipèdia
- Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
- Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.