Potser volíeu: cesar, Cèsar, césar


Català
Modifica

  • Pronúncia(i): oriental /ˈsɛ.zər/, occidental /ˈsɛ.zaɾ/
  • Etimologia: De Caius Julius Caesar, d’origen etrusc. Per etimologia popular s’ha relacionat amb caesus ‎(«tallat») pel suposat naixement amb cesària, amb caesaris ‎(«cabellera») per un avantpassat seu tot i que ell patia alopècia, i ell mateix ho atribuïa a *caesi ‎(«elefant») adaptat d’una llengua africana i que usava sovint com a símbol.
  • Anagrames: acers (alfagrama), acres, cares, carés, creàs, escar, races, sacre, secar, serac

NomModifica

cè·sar m. ‎(plural cèsars)

  1. Entre els antics romans era sobrenom de la família dels Julis; després va passar a ser nom de dignitat amb què es distingia aquells qui havien de succeir en l'imperi, i el conservaven ja emperadors, afegint-hi aleshores allò d'August.

VariantsModifica

TraduccionsModifica

Vegeu tambéModifica