cabives

Català

Verb

cabives

1. (col·loquial nord-occidental) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet d'indicatiu de cabre.

Variants

• cabeves, cabies

Miscel·lània

• Síl·labes: ca·bi·ves (3)
• Heterograma de 7 lletres (abceisv)
• Anagrames: bacives, bacivés, bescavi, bescaví