• Pronúncia(i): /kajˈmɛn.tʊm/
  • Etimologia: Del verb caedō ‎(«trencar, caure»).

caementum n. ‎(genitiu caementī)

  1. Tros de roca de la cantera.
  2. Fragments de marbre.
  3. ciment

Declinació

modifica
2a declinació -um, -ī
Cas Singular Plural
Nominatiu caementum caementa
Vocatiu caementum caementa
Acusatiu caementum caementa
Genitiu caementī caementōrum
Datiu caementō caementīs
Ablatiu caementō caementīs