Català

modifica

calme

  1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de calmar.
  2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb calmar.
  3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb calmar.
  4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb calmar.

Miscel·lània

modifica

Francès

modifica
  • Pronúncia: /ˈkalm/
  • Etimologia: De l'occità calma ‎(«manca de brisa»), derivat del grec antic καῦμα ‎(kaûma, «calor»).

calme m. ‎(plural calmes)

  1. calma
    «Les calmes et les brises variables ne nous permirent qu’au bout de six jours de sortir du milieu de ce groupe d’îles et des innombrables récifs qui les environnent.» (Dillon, Voyage dans la mer du sud, Revue des Deux Mondes, 1830, volum 1)
    la calma i la brisa variables ens van permetre sortir al cap de sis dies d'enmig d'aquest grup d'illes i de nombrosos esculls que les envolten.
    «Le calme et la monotonie, jamais ennuyeuse cependant, de cette existence au grand air provoquaient en moi une sorte d’assoupissement intellectuel et moral très doux, un apaisement bienfaisant.» (Isabelle Eberhardt, Dans la dune)
    La calma i la monotonia, tanmateix mai avorrida, d'aquesta existència a l'aire lliure van provocar en mi una mena d'ensopiment intel·lectual i moral molt dolç, una tranquil·litat beneficiosa.

Sinònims

modifica

Adjectiu

modifica

calme inv. ‎(plural calmes)

  1. calmat, tranquil
    Les affaires sont calmes, il se fait peu d’affaires.
    Els negocis estan en calma, se'n fan pocs.

Sinònims

modifica

Antònims

modifica

Vegeu també

modifica
  • Entrada «calme» al Trésor de la langue française informatisé (TLFi).