camminus

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /kamˈmiː.nʊs/
• Etimologia: D'origen celta.

Nom

cammīnus m. ‎(genitiu cammīnī)

1. camí

Declinació

2a declinació -us, -ī

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	cammīnus	cammīnī
Vocatiu	cammīne	cammīnī
Acusatiu	cammīnum	cammīnōs
Genitiu	cammīnī	cammīnōrum
Datiu	cammīnō	cammīnīs
Ablatiu	cammīnō	cammīnīs