capitanege

Català

Verb

capitanege

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de capitanejar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb capitanejar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb capitanejar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb capitanejar

Variants

• [1] capitanejo, capitanegi, capitaneig
• [2] capitanegi
• [3] capitanegi
• [4] capitanegi

Miscel·lània

• Síl·labes: ca·pi·ta·ne·ge (5)